L'ESCOLA D'ESTIU DEL VI CATALÀ

Molts dels que llegiu aquest post ja fa dies que sabeu que a partir del dia 30 de juny i fins el 13 de juliol obrirem la primera Escola d’Estiu del Vi Català, que tindrà lloc a l’Hotel Catalonia Plaza tots els matins durant quatre hores entre aquestes dues dates.

Podríem dir-vos que farem un passeig per la vinya catalana.

Podríem dir-vos que ens endinsarem en la cultura del vi català, com si aquest concepte existís ara mateix.

Però m’agrada més dir que revisarem el contingut de la frase cultura del vi.

La manera moderna d’entendre la formació tendeix a l’especialització excessiva dels professionals, de tal manera que saben moltíssim d’allò pel que se’ls ha format, però l’àrea de cultura general es deixa a la inquietud de cada persona. El resultat, per alguns sectors, és lamentable, i un dels més afectats és el del vi. Així, el professional actual sap moltíssim de tècniques de tast, de termes per descriure un vi, però no se li demana que el situï en un context, llevat que el mateix argumentari del producte el faci servir.

Definir cultura del vi en aquest entorn no és fàcil: en la seva vessant pràctica és un entrellat d’arguments flexibles que tenen finalitat comercial. Com si hi hagués un banc d’arguments on cadascú pot triar i fer servir el que vulgui per vendre el seu producte.

En la seva vessant teòrica és això, pura teoria. Mai de la vida ningú ha pensat en definir-la. És una expressió que fa passar el temps en un discurs, que queda molt bé com un concepte tan abstracte com ampli en un curs d’iniciació al tast, que s’ha convertit en una cançoneta que es cola a qualsevol frase però que mai no tindrà contingut.

Hi ha altres camins per afegir cultura al món del vi, que passen per posar la vista a altres models formatius més antics i heterogenis. Fa molts anys, a Alemanya, quan una persona es doctorava en una universitat sempre li donaven un títol que deia “doctor en filosofia”, i al subtítol afegien “en l’especialitat de...”, que podia ser medecina, física, periodisme o filologia. Pot semblar irrellevant al cas, però és important com a esperit, com a propòsit de formació. De fet, el resultat era que sortia gent realment culta, que entenia de cada cosa la seva circumstància extensa i la seva causa i conseqüència, la seva identitat i el seu profit, si el tenia, fins i tot fora del seu camp. Gent intel·ligent, que no llesta: la diferència entre un i l’altre és que una persona intel·ligent és un llest amb moltes dades que relacionar, com diu l’arrel llatina del mot.

Doncs sense voler arribar tan lluny, evidentment, volem afegir moltes més perspectives a la formació que ara mateix els professionals o els aficionats no acostumen a contemplar. No vull dir que aquestes àrees no estiguin incloses en els espais formatius tradicionals del sector, però mai des del punt de vista que exposarem nosaltres, atès que els programes es  decanten molt més per l’aspecte tècnic que per l’humanístic. Cal que hi hagi una visió més amplia, que es tinguin en compte molts més aspectes a més de que el vi sigui bo.

És evident que el vi té un lligam amb la història al Vell Món. El sector xifra aquesta història en els darrers cinquanta anys, i això no només és tendenciós i parcial, sinó que també és patètic des del punt de vista dels períodes històrics com a tals. En història agrària, 50 anys no és res, però són menys encara quan se’ls aïlla de la resta.

Tampoc no gosa ningú emetre opinions sobre els fets dels darrers cinquanta anys, i molt menys interpretar-ne les conseqüències de decisions empresarials que s’han pres en tot aquest temps.

Per entendre l’etapa que travessa el vi català actual cal canviar l’actitud davant una copa de vi, pel fet cada vegada més estès que moltes varietats no havien arribat gairebé mai a estar dins una ampolla. Per fer això, en essència, proposarem que l’hedonisme i el gaudi de l’individu no ho és tot, sinó que com a professionals o aficionats al vi cal transmetre la responsabilitat  de tancar tot el circuit que hi ha en cada compra: és a dir, arribar a considerar la identitat del territori a l’hora de triar una ampolla, i no només el sabor (diguem-li sense eufemismes, aquest del vi és un món tan comercial com qualsevol altre).

I afegirem que buscar un sabor determinat o un cupatge concret té conseqüències molt greus per al territori, atès que una ampolla de vi no és una bossa de patates fregides a la qual es pot afegir un gust o un altre. Perquè per aconseguir un sabor concret cal fer molts canvis que afecten a la història, a la cultura i a la identitat del territori.

Per refermar aquestes nocions no estarem sols: cal que comptem amb persones compromeses, grans professionals del vi català que coneixen perfectament el territori, les varietats i els vins que s'en fan: Escudé, Buján, Soler, Asens, Andreu, Rovira, Árboles, Avinyó i Fabra.

Ens ajudaran a fer una proposta concreta per donar contingut al concepte de cultura del vi català. 

Estarem a la vostra disposició.