No entenc la necessitat d’arribar
com a proveïdor a un establiment i no deixar espai per a ningú més. És difícil
entendre com un comercial pot fer el ridícul en les seves argumentacions per
tal de vendre, fins el punt de contradir-se per una comissió davant d’un client
o de l’altre.
Estem assessorant un
restaurant que vol fer cuina KM 0 per tal que tingui una carta de vins adient i coherent.
Paral·lelament volien establir alguns lligams amb una empresa força gran del
sector, capaç d’abastir vins de tres o quatre DO sense sortir del seu assortit.
Nosaltres havíem dissenyat una oferta plural, tenint en compte el tipus de
cuina que pensaven fer i el preu que pensaven cobrar.
Per deferència li han passat la carta al
comercial d’aquesta empresa. A la seva versió, però, la pluralitat de la carta s’ha convertit en un holding
descarat, i de les 45 referències temàtiques que nosaltres havíem triat, res de
res. Tots els caves de la casa (un de 9 se l'ha deixat, molt generós), tots els vins a copes de la casa, i a cada un dels altres grups sis de cada deu vins se’ls havia apalancat.
Hi ha cap necessitat? Evidentment
ha perdut el negoci. Es quedarà amb un parell de referències, que per cert ja
hi eren abans de que ell hi intentés passar el raspall.
Es pot ser més barroer? Es pot ser
més fenici? Si hi ha un criteri que ja t’han explicat per tal que es respecti, quin propòsit hi ha en
intentar passar-s’ho per l’arc de triomf per col·locar el gènere tant si com
no? De fet és això el que et pots trobar com a resposta, just al mig de l'arc de triomf.
La darrera pregunta és inevitable:
com és que hi ha tanta gent, darrerament, que s’esforça en fer-me sentir
vergonya aliena, mentre ells ni se n’adonen?
Deu ser que és evident que en
aquest país hi ha un dèficit molt gran d’educació.
No hay comentarios:
Publicar un comentario