Aquest text es publica per tal que quedi clar quines són “les
desavinences” que hi ha hagut entre els impulsors de l’Escola d’Estiu del Vi Català.
Vagi per endavant que aquestes desavinences no tenen res a veure amb els Srs.
Roset i Àrboles, membres del nou equip de continguts amb els quals no tenim cap
mena d’entrebanc, ans al contrari.
Les raons, una per una, són aquestes:
1-
El Miguel Figini acabava de concloure la seva etapa al
Disset Graus. Per aquesta raó va rebre un encàrrec de La Guia de Vins de Catalunya
per comercialitzar la publicitat que a partir de la propera edició incorporarà.
Era una oferta d’amic a amic, amb voluntat d’ajudar. Vam acceptar les
seves condicions pel que fa a les comissions sense canviar una coma, i vam
esperar resultats: però només es van concretar els contractes que ja havíem
engegat nosaltres. Ell no va fer ni una sola trucada en tres setmanes, a cap
dels 270 cellers participants a l’edició 2015.
2-
La raó per la qual això va ser així és que va decidir
pel seu compte que posava en marxa la segona edició de l’Escola del Vi Català.
Comptava amb nosaltres per fer-ho, deia. Ens va fer la proposta ampliant els
continguts, que havíem de consensuar. La proposta de que hi hagués varietats
foranes en el temari va ser nostra, tant com ho era -íntegrament- el temari de
l’any passat. Però li vam recordar que tenia un encàrrec acceptat prèviament.
Va ser llavors quan va dir que hauríem d’assumir que durant el mes d’abril no
hi hauria cap mena de gestió relativa a la publicitat de La Guia, atès que ell
havia de vendre les places de l’Escola. S’havia fet el seu propi calendari
sense consultar-nos.
3-
La proposta de col·laboració que ens va enviar, però,
va ser el detonant de tot plegat. Es tractava d’un document on es deia explícitament
que passàvem a ser un més entre els professors de l’Escola, i que en
conseqüència la distribució dels rendiments seria la següent: Miguel Figini 90%, Jordi Alcover 5%,
Sílvia Naranjo 5%. Val a dir que l’any anterior
el repartiment havia estat igualitari després de pagar les despeses generals,
de les quals òbviament s’encarregava Figini en la nova edició.
4-
La raó de fons és que el Sr. Figini no sap delegar. Ha
de fer-ho tot ell, i si no ho ha fet ell, ho ha de repassar per estar segur que
la feina està ben feta. I sempre hi retoca alguna coseta que no estava bé. Som
molt grans per jugar a aquest joc, la veritat. Tot i així, aquest argument li
servia per fer un sil·logisme molt feble:
a.
Jo no sé delegar i absorbeixo tota la feina perquè no
me’n refio de la feina dels altres.
b.
Si no sé delegar no us deixaré fer res.
c.
Per tant, és millor que m’emporti el 90% ja d’entrada.
5-
No estem acostumats a la usura ni als arguments
baratos. No estem acostumats a que ens vulguin robar a punta de navalla. Li vam
contestar que no ens semblava correcte, i que ens ho preníem com la típica
negociació del tauró dels negocis que posa un punt de partida molt favorable
als seus interessos per tal d’aconseguir l’objectiu; quedar-se amb la part més
gran del negoci. Però que tot i així, en pocs dies rebria una contraproposta. La
resposta seva, però, ni tan sols va esperar que li contestéssim nosaltres; com que no accepteu els meus termes, millor
que cadascú faci la seva escola, i el nom el fem servir tots dos o ningú.
6-
Òbviament, amb aquesta actitud i mentre seguia la
inactivitat total en matèria de venda de la publicitat de La Guia, li vam
treure el producte i li vam donar a un altre. Però no sense intentar per última
vegada que entrés en raó: que posposés l’Escola pel setembre per tal de donar
més temps al diàleg i a la reflexió per arribar a un acord viable, i que es
concentrés a vendre la nostra publicitat, atès que era un encàrrec anterior que
ell havia acceptat. Lluny d’arreglar res amb la conversa, ens va forçar a
prendre la decisió de trencar tots els vincles quan va dir la frase màgica: “Para mí esto solo es un negocio”. Per si de cas la frase no era prou barroera, al damunt, tot
plegat va en detriment dels nostres interessos, aturant deliberadament la venda
del nostre producte. No crec que ningú aguanti que un comercial decideixi quan
s’ha de vendre un producte sense comunicar-ho al propietari. Nosaltres tampoc.
7-
Tenim la certesa, tal com ha anat tot plegat, que el
moment era estratègic. És públic que en aquestes dates tenim la nova edició de
La Guia al damunt, i els tastos ens absorbeixen la part més gran del temps
disponible. Per tant, en trencar la col·laboració, Figini podia reaccionar molt
més ràpid que nosaltres per fer la seva versió de l’Escola. No donar opció a la
negociació, reduir el paper de La Guia -fins i tot a la primera edició-,
repetir tantes vegades com calgués que hem de ser un més... Tot encaixa massa
bé; de fet, ara té el 100% del negoci, que sembla que és el que volia de bon
principi. Nosaltres, però, tenim altres prioritats en aquest moment, i són més
importants per nosaltres que l’Escola. No ens dedicarem a fer-ne una, llevat
que la oferta sigui molt bona i vingui d’una altra banda.
Per tant, no es tracta de capmena d’intransigència
Però com que segur que corre aquesta versió per alguna banda, és bo que
sapigueu la veritat del que ha passat. Tenim tots els documents que proven tot
això per mitjà de mails escrits i enviats pel Miguel Figini, i es poden fer
públics en qualsevol moment.
La Guia no aguantarà més gent
tòxica al voltant seu. N’hi ha hagut massa, i enguany estem depurant tot
l’entorn per tal de fer net i treballar com cal. Als professors que composeu el
claustre de la nova edició, vagi per endavant la nostra admiració i
reconeixement de voler sumar sempre: només us suggereixo que li digueu al Sr.
Figini que la docència és docència, que allà on es fa seriosament mai no hi ha
un pallasso que l’interrompi fent acudits dolents cada cinc minuts, perquè la
gent que paga per sentir a un professor no vol interrupcions innecessàries al
mig d’una classe.
En definitiva, nosaltres pensem que
en aquest cas estàvem a mans d’una avarícia desmesurada que no ens feia cap bé,
a part de permetre’s menysprear gestos previs d’amistat i, el més greu de tot,
insultar-nos la intel·ligència.
Malgrat tot, pels docents i pels
alumnes, us desitgem que vagi molt bé. Ja sabeu que estem sempre per tot el que
necessiteu.
Jordi Alcover – Director – La Guia
de Vins de Catalunya
Sílvia Naranjo – Administradora –
La Guia de Vins de Catalunya.
No hay comentarios:
Publicar un comentario