Lectors

domingo, 1 de junio de 2014

EDITORIALS

Em van dir l’altre dia que llegís l’article d’opinió de vadevi.

Ho he fet, potser per no ser descortès amb qui m’ho va demanar probablement amb bona intenció. I en acabar em vaig adonar que alguns s’entesten en no tenir en compte els arguments ja exposats, perquè no els convé. Comminant-nos, més que convidant-nos, a formar part dels vinari perquè si no ningú aconseguirà prestigiar els vins catalans, el Sr. Nebot ignora com si fossin bajanades les raons que ja hem fet públiques per quedar-nos fora del seu entrellat.

Del fet que la qualitat de la gent que hi ha al vinari ve de que han entès que és allà on hi ha la unió, que de la unió ve la força, i que si no hi som tots junts per prestigiar els vins catalans no ens en sortirem, només veig un seguit d’arguments que amaguen bona part de la realitat que nosaltres sí coneixem. És el que es diu el discurs públic de qualsevol cosa, que té poca cosa a veure amb la seva motivació real.

En definitiva, si no s’aconsegueix prestigiar suficientment els vins catalans des dels premis vinari, l’única plataforma vàlida per fer-ho, la culpa serà de qui es quedi fora voluntàriament. Permeteu-me un afegit gràfic per fer palesa la qualitat de l’argument.




És clar que és l’enèsima crida a que ens sumem, atès que la resta, encara que sigui d’una manera tèbia, no li han dit no al tàndem Nebot-Cot. Però afegir la feina de sis anys a aquest projecte no beneficia més ni menys als vins catalans: sembla com si només es pogués fer des de vinari, això, i que vinari fos l’expressió de tot el sector del vi català. Sembla com si estar fora fos una heretgia, o bé un mal servei a una autoproclamada estructura de país; a alguna cosa que, segons diuen les institucions, sí que ajuda a construir un país.

Segueixo pensant que els tractes han de ser sostenibles: si els únics beneficiats tangibles del fet que existeixi vinari són el tàndem Nebot-Cot, no veig què pintem allà a dintre, atès que sabem del cert que tot això va sortir d’una mena d’ultimàtum de Nació Digital a vadevi al voltant de la seva viabilitat econòmica. A les coses cal que se les digui pel seu nom: no és estrany que s’ensaboni per mitjà d’editorials, en aquestes circumstàncies, a tots aquells que fan el favor d’anar a tastar de franc per al concurs, atès que fan viable el noticiari amb la seva aportació desinteressada.

Nosaltres tenim molta feina mirant de fer viable la nostra activitat, que tothom té per consolidada amb sis edicions, però que des de l’administració només es té com una més i per tant, sigui quina sigui la vàlua de l’aportació d’aquests sis anys, es té en la mateixa consideració que el blog que hagi de sortir demà mateix i que tasti un vi català barrejat entre vint de la Rioja: i és que parlarà de vi català, i amb això ja tenim prou. Ja hem fet explícit verbalment més d’una vegada el greuge comparatiu inherent a aquesta actitud, així que tampoc ha de passar res per publicar-ho.

Entre una cosa i l’altra, seguirem on ens trobem més còmodes, que és tirant endavant sols com els sis anys anteriors per treure com sigui la Guia 2015.

Gràcies per l’interès tan persistent; ens ho prenem com una “floreta” més, però el que necessitem ara és una altra cosa.

No hay comentarios:

Publicar un comentario